La cançó “Futur Incert” de Sanjosex és un clar exemple d’antítesi de les idees de Nietzsche.
El primer vers tracta d'un individu que no sap que fer, que té un "futur incert", un individu que no pot decidir.
El següent vers ressalta la manca de voluntat que ell té. El seu desig és el de tenir la llibertat de no decidir i seguir unes ordes establertes per algú altre, fent així la anulació de la seva voluntat de poder
L’últim vers expressa un conformisme total, una voluntat de no immutar-se on està.
Concloent, es pot observar un to pessimista i frustrat en la seva cançó, contradient les idees de Nietzsche, ell no es un individu natural ni un superhome, es tot ho contrari, i un conformista.
lunes, 9 de mayo de 2011
martes, 3 de mayo de 2011
Dos nous delictes a França
El passat 11 d’abril el govern francès va establir com a delicte tapar-se la cara en públic i incitar una altra persona a tapar-se-la, cosa que afecte directament a les tradicions dels musulmans francesos.
En primer lloc, l'opinió del president francès, Sarkozy, que defensa que per un motiu de seguretat ningú pot dur la cara tapada en públic ja que no permet la seva identificació. En segon lloc, l'opinió del propi autor de l'article Ronald Sokol, que diu que com que tota persona és lliure i té dret a expressar-se, portar la cara tapada no pot ser punible. Per argumentar-ho es basa en Stuart Mill, el cita com a representant de la màxima llibertat individual i com a opositor a la llei. Sokol, intenta manipular les idees i afirmacions de Stuart Mill modificant-les al seu gust per tal de utilitzar-les per corroborar el seu pensament. Stuart Mill, a diferència de Sokol, diu que en l'àmbit públic s'ha de respectar a la societat i per tant s'han de renunciar a certs drets. Això no vol dir que s'hi hagi de renunciar en l'àmbit privat.
Per aquests motius, l’autor conclou que és injust i erroni multar i castigar a les persones per portar la cara tapada, ja que aquest acte no perjudica a ningú i atempta contra la llibertat de decidir per a ells mateixos.
Llavors, jo no estic d’acord en l’aprovació de la mesura ja que crec que està basada en perjudici dels musulmans. Porta la cara tapada no agredeix a la dignitat humana sempre i quan sigui una decisió pròpia i no forçada. Però el problema és la seguretat, ja que portar la cara tapada no es possible la identificació de la persona, i llavors els delictes serien difícils de resoldre. En aquest aspecte estic d’acord amb en Stuart Mill, ja que cal renunciar a algunes llibertats pel bé d ela societat, ja que conviure és complicat i cal establir una normes per tal de no fer mal les llibertats dels altres.
En primer lloc, l'opinió del president francès, Sarkozy, que defensa que per un motiu de seguretat ningú pot dur la cara tapada en públic ja que no permet la seva identificació. En segon lloc, l'opinió del propi autor de l'article Ronald Sokol, que diu que com que tota persona és lliure i té dret a expressar-se, portar la cara tapada no pot ser punible. Per argumentar-ho es basa en Stuart Mill, el cita com a representant de la màxima llibertat individual i com a opositor a la llei. Sokol, intenta manipular les idees i afirmacions de Stuart Mill modificant-les al seu gust per tal de utilitzar-les per corroborar el seu pensament. Stuart Mill, a diferència de Sokol, diu que en l'àmbit públic s'ha de respectar a la societat i per tant s'han de renunciar a certs drets. Això no vol dir que s'hi hagi de renunciar en l'àmbit privat.
Per aquests motius, l’autor conclou que és injust i erroni multar i castigar a les persones per portar la cara tapada, ja que aquest acte no perjudica a ningú i atempta contra la llibertat de decidir per a ells mateixos. Llavors, jo no estic d’acord en l’aprovació de la mesura ja que crec que està basada en perjudici dels musulmans. Porta la cara tapada no agredeix a la dignitat humana sempre i quan sigui una decisió pròpia i no forçada. Però el problema és la seguretat, ja que portar la cara tapada no es possible la identificació de la persona, i llavors els delictes serien difícils de resoldre. En aquest aspecte estic d’acord amb en Stuart Mill, ja que cal renunciar a algunes llibertats pel bé d ela societat, ja que conviure és complicat i cal establir una normes per tal de no fer mal les llibertats dels altres.
Dilema del tramvia
En el dilema del tramvia es planteja una situació en la qual un tramvia està a punt d'atropellar a cinc persones lligades a la via. Una persona, pot apretar un botó per canviar de via, però en aquesta altra hi ha una persona lligada. Aquesta persona hauria de prémer el botó? Si jo estigues en aquesta situació, la meva reacció serà prémer el botó per salvar les 5 persones. És la manera de trobar la felicitat del major nombre de persones possible, una decisió utilitarista.Un altre cas és de l’home gras. Com abans, un tramvia descontrolat es dirigeix cap a cinc persones. Una persona és situa en un pont sobre la via i podria detenir el pas del tren llençant un home gras. Acabaria amb la vida de l’home gras per salvar a les altres cinc persones. Aquesta persona hauria de llençar a l’home gras? En aquets cas la diferencia és que en el dilema anterior no matàvem directament a la víctima, solament canviàvem la direcció del tren i la mort d’aquell home era un dany col•lateral, però en aquest cas ens “veiem obligats” a fer el dany directament. Jo opino que en aquest cas la vida de les cinc persones no es poden salvar llençant a l’home gras a la via, ja que , en primer lloc, no es pot saber al 100% si llençant a l’home gras el tren es detindria; i segon, en aquest cas mataries a una persona , i aquesta acció quedaria gravada en la consciencia per tota la vida.
lunes, 2 de mayo de 2011
Comentari Text de Kant
Tesis = blau
Arguments = vermell
Comentaris = verd
En canvi,
per resoldre de la manera més breu i sense cap engany la pregunta de si una promesa falsa és conforme al deure, en tindré prou de preguntar-me:
em donaria jo per satisfet si la meva màxima (sortir d’un mal pas per mitjà d’una promesa falsa) valgués, tant per als altres com per a mi, com a llei universal?
podria jo dir-me a mi mateix: cadascú pot fer una promesa falsa quan es troba en un embolic del qual no pot sortir-se’n d’una altre manera?
I ben aviat em convenço que bé
puc voler la mentida, però no puc voler,
en canvi,
una llei universal de mentir
ja que,
segons aquesta llei, no hi haurà cap promesa pròpiament parlant, perquè seria inútil fer creure a altres la meva voluntat pel que fa a les meves accions futures, ja que no creurien el meu fingiment, o si, per precipitació ho fessin, em pagarien amb la mateixa moneda.
Per tant,
tan aviat com es convertís en llei universal, la meva màxima es destruiria a ella mateixa.
1. Quin és el tema del text? Assenyala’n les idees principals, explica-les i relaciona-les amb algunes idees de l’autor.
El tema principal del text és remarcar la idea que els imperatius categòrics no admeten cap excepció
2. Explica el context filosòfic en què es situa el pensament de l’autor al text.
Es situa en plena Il•lustració (s. XVIII), època dominada per l’optimisme i per el domini de la raó. En aquest context, el segle XVIII és fonamental per conèixer el món modern, doncs molts dels fets polítics, socials, econòmics, culturals, intel•lectuals i filosòfics (en el que es troba la filosofia de Kant) han ampliat el seu abast d’influència fins l’actualitat.
4. Respon:
b) Reflexiona sobre com es tracta en l’actualitat algun aspecte del text; per exemple, Kant afirma que no podem voler una llei universal del mentir. Quina mena de lleis universals podríem desitjar en un món multicultural com el nostre? Si ho prefereixes, pots exposar en quina mesura són actuals, en relació amb algun aspecte de la problemàtica del món actual, les idees de l’autor del text.
En un món tant multicultural però a l’hora tant globalitzat com el nostre podem desitjar lleis universals d’igualtata, per tal de que cada persona que resta al planeta tingui les mateixes oportunitats que qualsevol. No obstant, alguns dels ideals de l’ètica Kantiana segueixen tenint vigència en el dia d’avui, sobretot ens referim a dos dels seus imperatius categòrics. Tant el primer, que és el deactuar sempre de manera que les accions puguin esdevenir normes universals; i el segon, es té que tractar als altres com a fins i mai com a mitjans; es troben immersos en els valors morals i humans que tenen tots els habitants de la Terra.
Arguments = vermell
Comentaris = verd
En canvi,
per resoldre de la manera més breu i sense cap engany la pregunta de si una promesa falsa és conforme al deure, en tindré prou de preguntar-me:
em donaria jo per satisfet si la meva màxima (sortir d’un mal pas per mitjà d’una promesa falsa) valgués, tant per als altres com per a mi, com a llei universal?
podria jo dir-me a mi mateix: cadascú pot fer una promesa falsa quan es troba en un embolic del qual no pot sortir-se’n d’una altre manera?
I ben aviat em convenço que bé
puc voler la mentida, però no puc voler,
en canvi,
una llei universal de mentir
ja que,
segons aquesta llei, no hi haurà cap promesa pròpiament parlant, perquè seria inútil fer creure a altres la meva voluntat pel que fa a les meves accions futures, ja que no creurien el meu fingiment, o si, per precipitació ho fessin, em pagarien amb la mateixa moneda.
Per tant,
tan aviat com es convertís en llei universal, la meva màxima es destruiria a ella mateixa.
1. Quin és el tema del text? Assenyala’n les idees principals, explica-les i relaciona-les amb algunes idees de l’autor.
El tema principal del text és remarcar la idea que els imperatius categòrics no admeten cap excepció
2. Explica el context filosòfic en què es situa el pensament de l’autor al text.
Es situa en plena Il•lustració (s. XVIII), època dominada per l’optimisme i per el domini de la raó. En aquest context, el segle XVIII és fonamental per conèixer el món modern, doncs molts dels fets polítics, socials, econòmics, culturals, intel•lectuals i filosòfics (en el que es troba la filosofia de Kant) han ampliat el seu abast d’influència fins l’actualitat.
4. Respon:
b) Reflexiona sobre com es tracta en l’actualitat algun aspecte del text; per exemple, Kant afirma que no podem voler una llei universal del mentir. Quina mena de lleis universals podríem desitjar en un món multicultural com el nostre? Si ho prefereixes, pots exposar en quina mesura són actuals, en relació amb algun aspecte de la problemàtica del món actual, les idees de l’autor del text.
En un món tant multicultural però a l’hora tant globalitzat com el nostre podem desitjar lleis universals d’igualtata, per tal de que cada persona que resta al planeta tingui les mateixes oportunitats que qualsevol. No obstant, alguns dels ideals de l’ètica Kantiana segueixen tenint vigència en el dia d’avui, sobretot ens referim a dos dels seus imperatius categòrics. Tant el primer, que és el deactuar sempre de manera que les accions puguin esdevenir normes universals; i el segon, es té que tractar als altres com a fins i mai com a mitjans; es troben immersos en els valors morals i humans que tenen tots els habitants de la Terra.
jueves, 7 de abril de 2011
Al pensament de Nietzsche
Tesis
1. Nietzsche no creu en la existència de les veritats, solament creu ens la vida, la natura i els instints, que existeixen.
Nietzsche argumenta que la veritat és únicament l’expressió de certs sentiments. No existeix res establert que no variï perquè la nostra realitat està sotmesa a un canvi etern i incessant. La veritat esdevé l’acceptació de la realitat, de la naturalesa. Ell s’oposa a les veritats i als que les defensa.
2. "La muerte de Dios proclamada por Nietzsche es otra versión de este fin de la verdad."
Per als cristians, Déu és omnipotent, és la veritat, originaria I ultima al mateix temps. Les veritats religioses es presenten com immutable I establertes per tota la eternitat. Nietzsche al oposar-se a les veritats, no hi ha cap tipus de suport de la idea d’alguna divinitat que sigui la veritat, llavors significa que aquesta divinitat no pot existir. El “trasmundo” que anuncia el cristianisme és, segons Nietzsche, “un buen pretexto para despreciar con ahínco el nuestro, para aplastar la carne y desvalorizar el cuerpo, para darle la espalda a la vida”.
3. "Nietzsche no habla de un superhombre, sino el anuncio de la superación del humano."
Nietzsche presenta el superhome, que és una evolució moral de l’home, el qual aconsegueix no caure en mentida de les veritats i és capaç de superar-les, causant que ja no es té que centrar la atenció en aquestes veritats, sinó centrar-se en apreciar la vida. A partir d’això, presenta el etern retorn, que “no se trata de la repetición idéntica de los mismos acontecimientos de manera cíclica”, sinó de la manera de que el superhome tingui les ganes de que tot es repeteixi indefinidament.
4. “Sin la música, la vida sería un error.”
La música desenvolupa un paper important en l’ésser humà, ja que és una energia que el fa créixer i a desenvolupar-se a si mateix. Per això, Nietzsche la defineix com una dimensió creadora, i afirma que sense ella la vida seria una mentida, ja que és l’única capaç d’expressar amb la màxima claredat actituds mentals i culturals.
Vocabulari
- “Trasmundo”: Espai separat de la nostra confusió terrestre.
- Veritat: Ficció formada a partir de la por que inspira la vida i la incapacitat de les persones de suportar el món tal com és.
- La raó: Creu que governa, però en realitat està subordinada als instints
- Déu: Figura divina cristiana considerada la veritat. Nietzsche afirma que no pot existir ja que les veritats no existeixen
- Veritat científica: És presenta com objectiva, controlada i sempre exposada a ser refutada de manera experimental.
- Sobrehumà: Evolució moral de l’home
- Etern retorn: Test per a posar a prova la voluntat.
Valoració
En primer lloc, Nietzsche creu que els filòsofs que creien en un món ideal era perquè volien fugir de la realitat i per això s'inventaven un món on refugiar-se, el que anomena “trasmundo”. Apart, no creu en la veritat, sinó que, creu que és producte de ments malaltisses, ja que Nietzsche entén com a real el món canviant en el qual ell i tothom viu. A més a més, la raó no governa els nostres actes, sinó que ho fa l’instin. Crec que criticar d'una forma tan segura com ho fa Nietzsche a una filosofia platònica inamovible durant molt de temps té molt de mèrit.
Com a conclusió, excepte per algun pensament, la filosofia de Nietzsche és una altre forma de veure la filosofia, una forma que es pot considerar correcte o no.
lunes, 14 de febrero de 2011
Comentari Text de Descartes
1. En aquest text Descartes diu que els escèptics no creuen en la veritat perquè mai donen més importància al seu pensament que a les coses sensibles i no donen sentit a tot allò que no es poden imaginar. Tot coneixement ha de passar pels sentits, perquè, al cap i a la fi, és l’únic que podem percebre, però que després s’ha de desenvolupar amb el pensament. Finalment, conclou que la imaginació, al igual que els sentits, requereix de l’enteniment per poder ser coneixement vàlid.
2. Inintel·ligible: Allò que es desconeix. Imaginació: Manera del pensament que desenvolupa ho percebut pels sentits.
3. Descartes defensa la idea de que els sentits necessiten la raó, ja que és ho que ens diu que cosa es real o no.
4. La concepció de l’anima per Descartes és similar a la de Plató, ja que les idees del coneixement lligat a l’anima són semblants, però Descartes assegura què l’anima és mortal ja que va lligada al cos.
5. Segons el coneixements de Descartes l'afirmació que ens exposa l'enunciat és totalment coherent, ja que l'ànima la relacionem amb la raó de l'home, perquè és qui dirigeix tot el cos, i també el pots conèixer a través dels sentis, els quals no són fiables i poden enganyar-nos. Llavors, si no es creu des de el principi amb la falcejat del coneixement dels sentits, doncs la frase perd el sentit i esdevé incorrecte.
La vida de Descartes i el Gran Llibre del Món
- Crec que va haver dos fets importants en la seva vida que destaquen dels demés: la decisió d’allistar-se a l’exèrcit per poder adquirir coneixements del món, i l’altre la amistat amb el matemàtic Beeckman, que el va animar a estudiar física.
- Estic d'acord que és essencial viatjar per conèixer el món. Crec que és important no estancar-se en un sol lloc i és l'única forma per adquirir el veritable coneixement i per finalitzar la formació personal, que el faria endinsar-se dins la filosofia.
- Estic d'acord que és essencial viatjar per conèixer el món. Crec que és important no estancar-se en un sol lloc i és l'única forma per adquirir el veritable coneixement i per finalitzar la formació personal, que el faria endinsar-se dins la filosofia.
Avortament
Segons la teoria del acte – potencia un fetus esta en potencia de ser un nedo, però en acte segueix sent un fetus. La decisió de avortar no és pot considerar un assassinat. Els humans som “éssers racionals” capaços de “raonar” i escollir la millor decisió en qualsevol moment, per això es pot decidir a avortar, ja que no mates a un nadó si és en acte en el moment.
Wikileaks
El que ha fet Wikileaks no es pot castigar ja que el fet de mostrar informació d'estat, que la majoria tidnria que ser pública, no és un crim perquè estem en una societat lliure. Els governs sempre prometen molta transparència en quant a la seva gestió e informació, però, com molts ja sospitaven, que aquesta hi ha moltes coses que no arriben a sortir a la llum.
jueves, 11 de noviembre de 2010
Les Matemàtiques són creades o descobertes?
La resposta és que les matemàtiques son creades per l’home, ja que son utilitzades per descobrir la natura. Les matemàtiques són un llenguatge humà que són quasi iguals en totes les cultures., ja que l’únic que canvia són les maneres de expressar-la, però el significat es el mateix. Plató coincidia en la idea de les matemàtiques de Pitàgores ( no totalment), en que no eren creades per l’home, sinó que estaven en 
tota la natura i que tenien que descobrir-les. Es té per suposat que la natura hi ha indici de matemàtiques com el nombre àuric o el nombre pi, però segueixen sent una manera de expressar la realitat. Per part de la meva opinió, crec que tant com Pitàgores com Plató s’equivoquen en creure que les matemàtiques són descobertes, cert que, per exemple , en què al principi de l’univers hi ha relacions entre les distancies, el espai, el temps, les energies... però son pures coincidències que han fet possible aquest univers, aquest mon, i aquesta vida.
tota la natura i que tenien que descobrir-les. Es té per suposat que la natura hi ha indici de matemàtiques com el nombre àuric o el nombre pi, però segueixen sent una manera de expressar la realitat. Per part de la meva opinió, crec que tant com Pitàgores com Plató s’equivoquen en creure que les matemàtiques són descobertes, cert que, per exemple , en què al principi de l’univers hi ha relacions entre les distancies, el espai, el temps, les energies... però son pures coincidències que han fet possible aquest univers, aquest mon, i aquesta vida. Plató i Democràcia
Plató creia que per tenir una gran societat, tenia que tenir un governant amb excel•lents aptituds per governar, amb treballador amb aptituds innates per el seu treball. Per això ell no creia en la democràcia, ja que això significaria que tots som iguals en la societat, cosa que era una idea contraria a la seva.
Aquestes idees de Paltó són totalment valides i lògiques, ja que, qui és millor per una feina que té les aptituds innates per fer-la? Però és massa utòpic, cadascú pot fer ho que vol, no es pot obligar a algú (per exemple) que sap fer bona roba a ser sastre, si ell no vol no se li pot obligar. També que si es obligat a fer aquesta feina, segurament la farà amb desgana, llavors les seves creacions no deixaran de ser mediocres. Però si es deixat de fer la feina que més li agradi, tindrà ganes de aprendre-la, millorar-la i al final serà (per exemple) millor pescador que sastre, i seria feliç, cosa que en una bona societat els seus integrants tenen que sentir-se feliços.
Aquestes idees de Paltó són totalment valides i lògiques, ja que, qui és millor per una feina que té les aptituds innates per fer-la? Però és massa utòpic, cadascú pot fer ho que vol, no es pot obligar a algú (per exemple) que sap fer bona roba a ser sastre, si ell no vol no se li pot obligar. També que si es obligat a fer aquesta feina, segurament la farà amb desgana, llavors les seves creacions no deixaran de ser mediocres. Però si es deixat de fer la feina que més li agradi, tindrà ganes de aprendre-la, millorar-la i al final serà (per exemple) millor pescador que sastre, i seria feliç, cosa que en una bona societat els seus integrants tenen que sentir-se feliços.
El anillo de Giges: Plató
Aquets fragment de La República de Plató tracte sobre com les persones són justes perquè tenen por de les conseqüències, i són injustes perquè no tenen por a un càstig, utilitzen com a argument un cas hipotètic de un anell màgic.
Aquesta idea es argumentada per Glauco amb un cas hipotètic sobre un pastor i un anell màgic que es capaç de fer invisible al seu portador. Al tenir aquest poder, el seu portador té la total llibertat de realitzar qualsevol acte sense pensar en les conseqüències. Llavors Glauco continua explicant amb una altre situació en que és igual que una persona sigui justa o injusta, acabarà cometent les mateixes injustícies. Per acabar, ell assegura que qualsevol persona que tingues la sort de obtenir un anell màgic com aquet, es quedaria enrere de cometre injustícies.
Aquesta idea es argumentada per Glauco amb un cas hipotètic sobre un pastor i un anell màgic que es capaç de fer invisible al seu portador. Al tenir aquest poder, el seu portador té la total llibertat de realitzar qualsevol acte sense pensar en les conseqüències. Llavors Glauco continua explicant amb una altre situació en que és igual que una persona sigui justa o injusta, acabarà cometent les mateixes injustícies. Per acabar, ell assegura que qualsevol persona que tingues la sort de obtenir un anell màgic com aquet, es quedaria enrere de cometre injustícies.
Vocabulari Sòcrates
Concepte: Expressa l’essència del que és vertader.
Definició Universal: Permet formar conceptes universals i vertaders.
Dialèctica: Art del diàleg dirigit al descobriments de la veritat.
Docta Ignorància: Individu és conscient de la seva pròpia ignorància.
Dogmatisme: Idea filosòfica que afirma que existeixen les veritats absolutes.
Essència: Fonament de qualsevol pensament.
Generalització: Trobar el que és comú a un conjunt de coses.
Ignorància: Absència de coneixement.
Inducció: Raonament lògic que ens permet de formular generalitzacions.
Intel•lectualisme moral: Qui fa mal és per ignorància.
Ironia: Part del mètode socràtic que consisteix en fer veure a algú que no sap res.
Justícia: El principal valor moral, segons Sòcrates.
Llevadora (d’ànimes): Persona que duu a terme el mètode socràtic.
Maièutica: Art que permet fer que un individu descobreixi per si mateix la veritat, a partir de preguntes ben dirigides i del diàleg.
Mètode: Mètode Socràtic. Mètode que utilitzava Sòcrates per fer veure la veritat als demés.
Universalisme Ètic: Teoria que defensa que els valors existeixen i no són relatius.
Valor moral: Valor que dona sentit a la vida humana.
Veritat: No es pot posar en dubte ni relativitzar.
Virtut: Qualitat moral que ens porta a la felicitat.
Definició Universal: Permet formar conceptes universals i vertaders.
Dialèctica: Art del diàleg dirigit al descobriments de la veritat.
Docta Ignorància: Individu és conscient de la seva pròpia ignorància.
Dogmatisme: Idea filosòfica que afirma que existeixen les veritats absolutes.
Essència: Fonament de qualsevol pensament.
Generalització: Trobar el que és comú a un conjunt de coses.
Ignorància: Absència de coneixement.
Inducció: Raonament lògic que ens permet de formular generalitzacions.
Intel•lectualisme moral: Qui fa mal és per ignorància.
Ironia: Part del mètode socràtic que consisteix en fer veure a algú que no sap res.
Justícia: El principal valor moral, segons Sòcrates.
Llevadora (d’ànimes): Persona que duu a terme el mètode socràtic.
Maièutica: Art que permet fer que un individu descobreixi per si mateix la veritat, a partir de preguntes ben dirigides i del diàleg.
Mètode: Mètode Socràtic. Mètode que utilitzava Sòcrates per fer veure la veritat als demés.
Universalisme Ètic: Teoria que defensa que els valors existeixen i no són relatius.
Valor moral: Valor que dona sentit a la vida humana.
Veritat: No es pot posar en dubte ni relativitzar.
Virtut: Qualitat moral que ens porta a la felicitat.
Mots encreuats Sòcrates
Horitzontal3. Part del mètode socràtic en que consisteix en fer veure a algú la seva pròpia ignorància
6. Excel•lència, millor
8. Captar quelcom amb ajuda d'alguna cosa
9. Què és això?
11. Conjunt de dades, conceptes i pràctiques al voltant d'una matèria o assumpte.
12. Absència de coneixement
Vertical
1. Part del mètode socràtic que consisteix en extreure la veritat de l'interior d'un mateix
2. És el bé que és profitós per a l'individu i per a la societat
4. Tractes a cada persona i afer d'una manera imparcial
5. Deixeble de Sòcrates nascut a Atenes
7. Pensament posterior a Sòcrates
10. Norma jurídica, dictada pels òrgans estatals
Respostes: http://img213.imageshack.us/i/motsecreutasresposta.jpg/
Resum dels fragments del vídeo de Sòcrates
En aquest fragments de la pel•lícula Sòcrates ens mostra els pensament de Sòcrates, com el intel•lectualisme moral, que no hi han persones dolentes, sinó persones ignorants. També que per aconseguir la felicitat es té que ser just. En aquest fragments també es manifestava el mètode socràtic. Un dels fonaments era la ironia, que era el mètode en que es formulaven unes preguntes ben dirigides per fer que el receptor s’adonés de la seva pròpia ignorància. En els últims fragments del judici de Sòcrates també es mostrava una de les seves idees, la docta ignorància, és a dir, que un individu accepta que es ignorant, i que aquet és el primer pas per aconseguir seguir el camí de la saviesa. lunes, 8 de noviembre de 2010
Vocabulari Sofistes
Antilogia: Contradicció entre dos textos, expressions o idees.
Convencionalisme: Base de les lleis segons els sofistes.
Demagògia: Mala política que es basa en afalagar i manipular l’electorat.
Democràcia: Forma política que en ella sempre guanya la decisió majoritària.
Escepticisme: La veritat no existeix.
Gòrgies: Sofista escèptic.
Isonomia: Tothom és igual davant de la llei.
Llei natural: Allò que no depèn dels homes.
Llei social: Sempre es pot modificar, si la majoria ho decideix.
Nomos: Llei social sofista, que sempre es pot modificar si la majoria ho decideix.
Physis: Realitat natural.
Protàgores: Sofista relativista.
Relativisme: Les veritats depenen de qui les anuncia.
Retòrica: Art de la paraula.
Sensisme: Teoria sofística que dóna valor a la informació que s’obté per mitjà dels sentits.
Sofista: Qui estima el saber, més tard, mentider i manipulador.
Convencionalisme: Base de les lleis segons els sofistes.
Demagògia: Mala política que es basa en afalagar i manipular l’electorat.
Democràcia: Forma política que en ella sempre guanya la decisió majoritària.
Escepticisme: La veritat no existeix.
Gòrgies: Sofista escèptic.
Isonomia: Tothom és igual davant de la llei.
Llei natural: Allò que no depèn dels homes.
Llei social: Sempre es pot modificar, si la majoria ho decideix.
Nomos: Llei social sofista, que sempre es pot modificar si la majoria ho decideix.
Physis: Realitat natural.
Protàgores: Sofista relativista.
Relativisme: Les veritats depenen de qui les anuncia.
Retòrica: Art de la paraula.
Sensisme: Teoria sofística que dóna valor a la informació que s’obté per mitjà dels sentits.
Sofista: Qui estima el saber, més tard, mentider i manipulador.
A favor o en contra de Calicles
Calicles va ser un sofista de la segona generació que defensava la llei social (nomos), que ha de afavorir la jerarquia social i la desigualtat, “la natura ens crea desiguals”. Per ell la democràcia era una cosa antinatural, ja que la democràcia valora tots els homes com iguals i fa que cada ciutadà tingui els mateixos drets i deures sobre l’Estat. 
Desprès d’aquesta petita introducció, no estic d’acord sobra ho que pensava Calicles, ja que els humans som animals socials, que vivim en grups socials (societat) en que tenim que tenir un “líder” que hagi sigut escollit pel mateix poble, no per la selecció natural tal com diu Calicles, ja que l’ésser humà té que ser dirigit a partir de la raó i la intel•ligència, no per purs instints de supervivència. Per ara el millor sistema polític que s’ajusta més a aquesta igualtat és la democràcia.
Desprès d’aquesta petita introducció, no estic d’acord sobra ho que pensava Calicles, ja que els humans som animals socials, que vivim en grups socials (societat) en que tenim que tenir un “líder” que hagi sigut escollit pel mateix poble, no per la selecció natural tal com diu Calicles, ja que l’ésser humà té que ser dirigit a partir de la raó i la intel•ligència, no per purs instints de supervivència. Per ara el millor sistema polític que s’ajusta més a aquesta igualtat és la democràcia.
Vocabulari Presocràtics
4 Elements: Teoria de Empedocles sobra l’arkhé de les coses, que esta formada per els 4 elements: Terra, aigua, foc i aire.
Aigua: Arkhé que creia Tales de Milet. Tot està constituït per aigua, la terra flota sobra l’aigua, els éssers vius necessiten l’aigua per viure...
Aire: Arkhé que deia Anaxímenes, que observava que la mateixa respiració era com el principi de vida.
Amor: Font de creativitat descobert per Empèdocles.
Apeiron: Terme utilitzat per Anaximandre. És com a principi i element de les coses existents, i que conté la causa tota del naixement i la destrucció del món.
Arbitrarietat: Acte contrari a la justícia, a la raó, a les lleis, etc.
Arkhé: L’origen de tot.
Àtom: Éssers infinits que no es poden dividir-se més, anomenats per Demòcrit.
Canvi: Concepte que denota la transició d’un estat a un altre.
Dialèctica: Llei natural de Heràclit que ordenava els canvis.
Ésser: Arkhé segons Parmènides que creia que ho era tot, que era increat, immòbil, indefinit i complet.
Foc: Reacció química de combustió violenta. Per Heràclit era l’arkhé, però amb un sentit metafòric. Ens permet la vida i la intel•ligència.
Harmonia: en grec significa unió, acoblament. Segons Heràclit l’harmonia dels contraris creia el fet d’existir tensions oposades per mantenir un equilibri dinàmic, una harmonia, era la força que mantenia l’univers.
Homeomeria: Arkhé segons Anaxàgores, creia que eren unes petites llavors que tenen tots els éssers. Llavors, un ésser és aquell ésser ja que té més homeomeries del ésser que és.
Logos: Pensament racional que a partir de la raó deia que no hi ha res que passi per arbitrarietat.
Mite: Pensament irracional en que es creia que les coses passaven per raons d’uns éssers divins.
Necessitat: Propi de les lleis naturals.
No - ésser: Parmènides creia que el no – ésser no existia, que no podia ser.
Nombre: Arkhé segons Pitàgores i els pitagòrics que creien que tot està creat i regit per els nombres i les matemàtiques.
Nôus: Segons Anaxàgores, era la intel•ligència, un amor intel•lectual que ordenava les homeomeries i les distribuïa com cal.
Odi: Segons Empedocles, era el contrari del amor, que disgregava i corrompia.
Opinió (via): És la manera de veure les coses dels sentits que Parmènides afirmava. Al estar governada pels sentits (la oïda, la vista, etc.) i no per la veritat. És la via incorrecte que s’ha de seguir.
Panta rei: Segons Heràclit, què deia que tot flueix, què està en constant moviment.
Physis: La realitat natural.
Termes Oposats: Segons Heràclit, era la idea de l’harmonia dels contraris.
Transmigració: Segons Pitàgores, és quan l’anima immortal es canvia de cos.
Veritat (via): És la manera de veure les coses quan no és manipulat pels sentits que Parmènides afirmava. És la via correcte que s’ha de seguir.
Aigua: Arkhé que creia Tales de Milet. Tot està constituït per aigua, la terra flota sobra l’aigua, els éssers vius necessiten l’aigua per viure...
Aire: Arkhé que deia Anaxímenes, que observava que la mateixa respiració era com el principi de vida.
Amor: Font de creativitat descobert per Empèdocles.
Apeiron: Terme utilitzat per Anaximandre. És com a principi i element de les coses existents, i que conté la causa tota del naixement i la destrucció del món.
Arbitrarietat: Acte contrari a la justícia, a la raó, a les lleis, etc.
Arkhé: L’origen de tot.
Àtom: Éssers infinits que no es poden dividir-se més, anomenats per Demòcrit.
Canvi: Concepte que denota la transició d’un estat a un altre.
Dialèctica: Llei natural de Heràclit que ordenava els canvis.
Ésser: Arkhé segons Parmènides que creia que ho era tot, que era increat, immòbil, indefinit i complet.
Foc: Reacció química de combustió violenta. Per Heràclit era l’arkhé, però amb un sentit metafòric. Ens permet la vida i la intel•ligència.
Harmonia: en grec significa unió, acoblament. Segons Heràclit l’harmonia dels contraris creia el fet d’existir tensions oposades per mantenir un equilibri dinàmic, una harmonia, era la força que mantenia l’univers.
Homeomeria: Arkhé segons Anaxàgores, creia que eren unes petites llavors que tenen tots els éssers. Llavors, un ésser és aquell ésser ja que té més homeomeries del ésser que és.
Logos: Pensament racional que a partir de la raó deia que no hi ha res que passi per arbitrarietat.
Mite: Pensament irracional en que es creia que les coses passaven per raons d’uns éssers divins.
Necessitat: Propi de les lleis naturals.
No - ésser: Parmènides creia que el no – ésser no existia, que no podia ser.
Nombre: Arkhé segons Pitàgores i els pitagòrics que creien que tot està creat i regit per els nombres i les matemàtiques.
Nôus: Segons Anaxàgores, era la intel•ligència, un amor intel•lectual que ordenava les homeomeries i les distribuïa com cal.
Odi: Segons Empedocles, era el contrari del amor, que disgregava i corrompia.
Opinió (via): És la manera de veure les coses dels sentits que Parmènides afirmava. Al estar governada pels sentits (la oïda, la vista, etc.) i no per la veritat. És la via incorrecte que s’ha de seguir.
Panta rei: Segons Heràclit, què deia que tot flueix, què està en constant moviment.
Physis: La realitat natural.
Termes Oposats: Segons Heràclit, era la idea de l’harmonia dels contraris.
Transmigració: Segons Pitàgores, és quan l’anima immortal es canvia de cos.
Veritat (via): És la manera de veure les coses quan no és manipulat pels sentits que Parmènides afirmava. És la via correcte que s’ha de seguir.
miércoles, 13 de octubre de 2010
Comentari de text
Els Presocràtics
Creuen en la matèria com a principi de totes les coses, com a naturalesa primera que, a través del canvi, produeix totes les coses. I Tales va ser el primer en creure-ho.
Anaximandre
El naixement i la destrucció dels éssers és l’infinit. Segons Anaximandre tots paguen la pena i l’expiació dels seus propis actes.
Anaxímenes
Anaxímenes creia que l’origen de tot és l’aire, que pot mantenir unida la realitat natural.
Pitagòrics
Els pitagòrics creien que els nombres eren el principi de totes les coses, que la dècada era la perfecció, i que l’imparell i el parell son els elements dels nombres.
Heràclit
Heràclit deia que tot es basa en l'harmonia dels contraris, i que l'origen és el foc. Deia que tot esta en constant canvi i que no hi ha res que no canvi.
Poema de Parmènides
Presentava la idea de que només hi ha dues vies per comprendre la realitat: el ésser, ho que és, i el no – ésser, ho impossible.
Demòcrit i Leucip
Diuen que els elements de la realitat són l’ens, ple, i el no – ens, buit. I que es diferencien en posició, ordre i figura.
“Aprender a Vivir”
Aquest text ens presenta un llibre en que explica com superar la mort d’una persona coneguda. Que ho fa a través de varis exemples sobre la manera que els presocràtic ho afrontaven.
Creuen en la matèria com a principi de totes les coses, com a naturalesa primera que, a través del canvi, produeix totes les coses. I Tales va ser el primer en creure-ho.
Anaximandre
El naixement i la destrucció dels éssers és l’infinit. Segons Anaximandre tots paguen la pena i l’expiació dels seus propis actes.
Anaxímenes
Anaxímenes creia que l’origen de tot és l’aire, que pot mantenir unida la realitat natural.
Pitagòrics
Els pitagòrics creien que els nombres eren el principi de totes les coses, que la dècada era la perfecció, i que l’imparell i el parell son els elements dels nombres.
Heràclit
Heràclit deia que tot es basa en l'harmonia dels contraris, i que l'origen és el foc. Deia que tot esta en constant canvi i que no hi ha res que no canvi.
Poema de Parmènides
Presentava la idea de que només hi ha dues vies per comprendre la realitat: el ésser, ho que és, i el no – ésser, ho impossible.
Demòcrit i Leucip
Diuen que els elements de la realitat són l’ens, ple, i el no – ens, buit. I que es diferencien en posició, ordre i figura.
“Aprender a Vivir”
Aquest text ens presenta un llibre en que explica com superar la mort d’una persona coneguda. Que ho fa a través de varis exemples sobre la manera que els presocràtic ho afrontaven.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)