La cançó “Futur Incert” de Sanjosex és un clar exemple d’antítesi de les idees de Nietzsche.
El primer vers tracta d'un individu que no sap que fer, que té un "futur incert", un individu que no pot decidir.
El següent vers ressalta la manca de voluntat que ell té. El seu desig és el de tenir la llibertat de no decidir i seguir unes ordes establertes per algú altre, fent així la anulació de la seva voluntat de poder
L’últim vers expressa un conformisme total, una voluntat de no immutar-se on està.
Concloent, es pot observar un to pessimista i frustrat en la seva cançó, contradient les idees de Nietzsche, ell no es un individu natural ni un superhome, es tot ho contrari, i un conformista.
lunes, 9 de mayo de 2011
martes, 3 de mayo de 2011
Dos nous delictes a França
El passat 11 d’abril el govern francès va establir com a delicte tapar-se la cara en públic i incitar una altra persona a tapar-se-la, cosa que afecte directament a les tradicions dels musulmans francesos.
En primer lloc, l'opinió del president francès, Sarkozy, que defensa que per un motiu de seguretat ningú pot dur la cara tapada en públic ja que no permet la seva identificació. En segon lloc, l'opinió del propi autor de l'article Ronald Sokol, que diu que com que tota persona és lliure i té dret a expressar-se, portar la cara tapada no pot ser punible. Per argumentar-ho es basa en Stuart Mill, el cita com a representant de la màxima llibertat individual i com a opositor a la llei. Sokol, intenta manipular les idees i afirmacions de Stuart Mill modificant-les al seu gust per tal de utilitzar-les per corroborar el seu pensament. Stuart Mill, a diferència de Sokol, diu que en l'àmbit públic s'ha de respectar a la societat i per tant s'han de renunciar a certs drets. Això no vol dir que s'hi hagi de renunciar en l'àmbit privat.
Per aquests motius, l’autor conclou que és injust i erroni multar i castigar a les persones per portar la cara tapada, ja que aquest acte no perjudica a ningú i atempta contra la llibertat de decidir per a ells mateixos.
Llavors, jo no estic d’acord en l’aprovació de la mesura ja que crec que està basada en perjudici dels musulmans. Porta la cara tapada no agredeix a la dignitat humana sempre i quan sigui una decisió pròpia i no forçada. Però el problema és la seguretat, ja que portar la cara tapada no es possible la identificació de la persona, i llavors els delictes serien difícils de resoldre. En aquest aspecte estic d’acord amb en Stuart Mill, ja que cal renunciar a algunes llibertats pel bé d ela societat, ja que conviure és complicat i cal establir una normes per tal de no fer mal les llibertats dels altres.
En primer lloc, l'opinió del president francès, Sarkozy, que defensa que per un motiu de seguretat ningú pot dur la cara tapada en públic ja que no permet la seva identificació. En segon lloc, l'opinió del propi autor de l'article Ronald Sokol, que diu que com que tota persona és lliure i té dret a expressar-se, portar la cara tapada no pot ser punible. Per argumentar-ho es basa en Stuart Mill, el cita com a representant de la màxima llibertat individual i com a opositor a la llei. Sokol, intenta manipular les idees i afirmacions de Stuart Mill modificant-les al seu gust per tal de utilitzar-les per corroborar el seu pensament. Stuart Mill, a diferència de Sokol, diu que en l'àmbit públic s'ha de respectar a la societat i per tant s'han de renunciar a certs drets. Això no vol dir que s'hi hagi de renunciar en l'àmbit privat.
Per aquests motius, l’autor conclou que és injust i erroni multar i castigar a les persones per portar la cara tapada, ja que aquest acte no perjudica a ningú i atempta contra la llibertat de decidir per a ells mateixos. Llavors, jo no estic d’acord en l’aprovació de la mesura ja que crec que està basada en perjudici dels musulmans. Porta la cara tapada no agredeix a la dignitat humana sempre i quan sigui una decisió pròpia i no forçada. Però el problema és la seguretat, ja que portar la cara tapada no es possible la identificació de la persona, i llavors els delictes serien difícils de resoldre. En aquest aspecte estic d’acord amb en Stuart Mill, ja que cal renunciar a algunes llibertats pel bé d ela societat, ja que conviure és complicat i cal establir una normes per tal de no fer mal les llibertats dels altres.
Dilema del tramvia
En el dilema del tramvia es planteja una situació en la qual un tramvia està a punt d'atropellar a cinc persones lligades a la via. Una persona, pot apretar un botó per canviar de via, però en aquesta altra hi ha una persona lligada. Aquesta persona hauria de prémer el botó? Si jo estigues en aquesta situació, la meva reacció serà prémer el botó per salvar les 5 persones. És la manera de trobar la felicitat del major nombre de persones possible, una decisió utilitarista.Un altre cas és de l’home gras. Com abans, un tramvia descontrolat es dirigeix cap a cinc persones. Una persona és situa en un pont sobre la via i podria detenir el pas del tren llençant un home gras. Acabaria amb la vida de l’home gras per salvar a les altres cinc persones. Aquesta persona hauria de llençar a l’home gras? En aquets cas la diferencia és que en el dilema anterior no matàvem directament a la víctima, solament canviàvem la direcció del tren i la mort d’aquell home era un dany col•lateral, però en aquest cas ens “veiem obligats” a fer el dany directament. Jo opino que en aquest cas la vida de les cinc persones no es poden salvar llençant a l’home gras a la via, ja que , en primer lloc, no es pot saber al 100% si llençant a l’home gras el tren es detindria; i segon, en aquest cas mataries a una persona , i aquesta acció quedaria gravada en la consciencia per tota la vida.
lunes, 2 de mayo de 2011
Comentari Text de Kant
Tesis = blau
Arguments = vermell
Comentaris = verd
En canvi,
per resoldre de la manera més breu i sense cap engany la pregunta de si una promesa falsa és conforme al deure, en tindré prou de preguntar-me:
em donaria jo per satisfet si la meva màxima (sortir d’un mal pas per mitjà d’una promesa falsa) valgués, tant per als altres com per a mi, com a llei universal?
podria jo dir-me a mi mateix: cadascú pot fer una promesa falsa quan es troba en un embolic del qual no pot sortir-se’n d’una altre manera?
I ben aviat em convenço que bé
puc voler la mentida, però no puc voler,
en canvi,
una llei universal de mentir
ja que,
segons aquesta llei, no hi haurà cap promesa pròpiament parlant, perquè seria inútil fer creure a altres la meva voluntat pel que fa a les meves accions futures, ja que no creurien el meu fingiment, o si, per precipitació ho fessin, em pagarien amb la mateixa moneda.
Per tant,
tan aviat com es convertís en llei universal, la meva màxima es destruiria a ella mateixa.
1. Quin és el tema del text? Assenyala’n les idees principals, explica-les i relaciona-les amb algunes idees de l’autor.
El tema principal del text és remarcar la idea que els imperatius categòrics no admeten cap excepció
2. Explica el context filosòfic en què es situa el pensament de l’autor al text.
Es situa en plena Il•lustració (s. XVIII), època dominada per l’optimisme i per el domini de la raó. En aquest context, el segle XVIII és fonamental per conèixer el món modern, doncs molts dels fets polítics, socials, econòmics, culturals, intel•lectuals i filosòfics (en el que es troba la filosofia de Kant) han ampliat el seu abast d’influència fins l’actualitat.
4. Respon:
b) Reflexiona sobre com es tracta en l’actualitat algun aspecte del text; per exemple, Kant afirma que no podem voler una llei universal del mentir. Quina mena de lleis universals podríem desitjar en un món multicultural com el nostre? Si ho prefereixes, pots exposar en quina mesura són actuals, en relació amb algun aspecte de la problemàtica del món actual, les idees de l’autor del text.
En un món tant multicultural però a l’hora tant globalitzat com el nostre podem desitjar lleis universals d’igualtata, per tal de que cada persona que resta al planeta tingui les mateixes oportunitats que qualsevol. No obstant, alguns dels ideals de l’ètica Kantiana segueixen tenint vigència en el dia d’avui, sobretot ens referim a dos dels seus imperatius categòrics. Tant el primer, que és el deactuar sempre de manera que les accions puguin esdevenir normes universals; i el segon, es té que tractar als altres com a fins i mai com a mitjans; es troben immersos en els valors morals i humans que tenen tots els habitants de la Terra.
Arguments = vermell
Comentaris = verd
En canvi,
per resoldre de la manera més breu i sense cap engany la pregunta de si una promesa falsa és conforme al deure, en tindré prou de preguntar-me:
em donaria jo per satisfet si la meva màxima (sortir d’un mal pas per mitjà d’una promesa falsa) valgués, tant per als altres com per a mi, com a llei universal?
podria jo dir-me a mi mateix: cadascú pot fer una promesa falsa quan es troba en un embolic del qual no pot sortir-se’n d’una altre manera?
I ben aviat em convenço que bé
puc voler la mentida, però no puc voler,
en canvi,
una llei universal de mentir
ja que,
segons aquesta llei, no hi haurà cap promesa pròpiament parlant, perquè seria inútil fer creure a altres la meva voluntat pel que fa a les meves accions futures, ja que no creurien el meu fingiment, o si, per precipitació ho fessin, em pagarien amb la mateixa moneda.
Per tant,
tan aviat com es convertís en llei universal, la meva màxima es destruiria a ella mateixa.
1. Quin és el tema del text? Assenyala’n les idees principals, explica-les i relaciona-les amb algunes idees de l’autor.
El tema principal del text és remarcar la idea que els imperatius categòrics no admeten cap excepció
2. Explica el context filosòfic en què es situa el pensament de l’autor al text.
Es situa en plena Il•lustració (s. XVIII), època dominada per l’optimisme i per el domini de la raó. En aquest context, el segle XVIII és fonamental per conèixer el món modern, doncs molts dels fets polítics, socials, econòmics, culturals, intel•lectuals i filosòfics (en el que es troba la filosofia de Kant) han ampliat el seu abast d’influència fins l’actualitat.
4. Respon:
b) Reflexiona sobre com es tracta en l’actualitat algun aspecte del text; per exemple, Kant afirma que no podem voler una llei universal del mentir. Quina mena de lleis universals podríem desitjar en un món multicultural com el nostre? Si ho prefereixes, pots exposar en quina mesura són actuals, en relació amb algun aspecte de la problemàtica del món actual, les idees de l’autor del text.
En un món tant multicultural però a l’hora tant globalitzat com el nostre podem desitjar lleis universals d’igualtata, per tal de que cada persona que resta al planeta tingui les mateixes oportunitats que qualsevol. No obstant, alguns dels ideals de l’ètica Kantiana segueixen tenint vigència en el dia d’avui, sobretot ens referim a dos dels seus imperatius categòrics. Tant el primer, que és el deactuar sempre de manera que les accions puguin esdevenir normes universals; i el segon, es té que tractar als altres com a fins i mai com a mitjans; es troben immersos en els valors morals i humans que tenen tots els habitants de la Terra.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)