Tesis
1. Nietzsche no creu en la existència de les veritats, solament creu ens la vida, la natura i els instints, que existeixen.
Nietzsche argumenta que la veritat és únicament l’expressió de certs sentiments. No existeix res establert que no variï perquè la nostra realitat està sotmesa a un canvi etern i incessant. La veritat esdevé l’acceptació de la realitat, de la naturalesa. Ell s’oposa a les veritats i als que les defensa.
2. "La muerte de Dios proclamada por Nietzsche es otra versión de este fin de la verdad."
Per als cristians, Déu és omnipotent, és la veritat, originaria I ultima al mateix temps. Les veritats religioses es presenten com immutable I establertes per tota la eternitat. Nietzsche al oposar-se a les veritats, no hi ha cap tipus de suport de la idea d’alguna divinitat que sigui la veritat, llavors significa que aquesta divinitat no pot existir. El “trasmundo” que anuncia el cristianisme és, segons Nietzsche, “un buen pretexto para despreciar con ahínco el nuestro, para aplastar la carne y desvalorizar el cuerpo, para darle la espalda a la vida”.
3. "Nietzsche no habla de un superhombre, sino el anuncio de la superación del humano."
Nietzsche presenta el superhome, que és una evolució moral de l’home, el qual aconsegueix no caure en mentida de les veritats i és capaç de superar-les, causant que ja no es té que centrar la atenció en aquestes veritats, sinó centrar-se en apreciar la vida. A partir d’això, presenta el etern retorn, que “no se trata de la repetición idéntica de los mismos acontecimientos de manera cíclica”, sinó de la manera de que el superhome tingui les ganes de que tot es repeteixi indefinidament.
4. “Sin la música, la vida sería un error.”
La música desenvolupa un paper important en l’ésser humà, ja que és una energia que el fa créixer i a desenvolupar-se a si mateix. Per això, Nietzsche la defineix com una dimensió creadora, i afirma que sense ella la vida seria una mentida, ja que és l’única capaç d’expressar amb la màxima claredat actituds mentals i culturals.
Vocabulari
- “Trasmundo”: Espai separat de la nostra confusió terrestre.
- Veritat: Ficció formada a partir de la por que inspira la vida i la incapacitat de les persones de suportar el món tal com és.
- La raó: Creu que governa, però en realitat està subordinada als instints
- Déu: Figura divina cristiana considerada la veritat. Nietzsche afirma que no pot existir ja que les veritats no existeixen
- Veritat científica: És presenta com objectiva, controlada i sempre exposada a ser refutada de manera experimental.
- Sobrehumà: Evolució moral de l’home
- Etern retorn: Test per a posar a prova la voluntat.
Valoració
En primer lloc, Nietzsche creu que els filòsofs que creien en un món ideal era perquè volien fugir de la realitat i per això s'inventaven un món on refugiar-se, el que anomena “trasmundo”. Apart, no creu en la veritat, sinó que, creu que és producte de ments malaltisses, ja que Nietzsche entén com a real el món canviant en el qual ell i tothom viu. A més a més, la raó no governa els nostres actes, sinó que ho fa l’instin. Crec que criticar d'una forma tan segura com ho fa Nietzsche a una filosofia platònica inamovible durant molt de temps té molt de mèrit.
Com a conclusió, excepte per algun pensament, la filosofia de Nietzsche és una altre forma de veure la filosofia, una forma que es pot considerar correcte o no.
