jueves, 11 de noviembre de 2010

Les Matemàtiques són creades o descobertes?

La resposta és que les matemàtiques son creades per l’home, ja que son utilitzades per descobrir la natura. Les matemàtiques són un llenguatge humà que són quasi iguals en totes les cultures., ja que l’únic que canvia són les maneres de expressar-la, però el significat es el mateix. Plató coincidia en la idea de les matemàtiques de Pitàgores ( no totalment), en que no eren creades per l’home, sinó que estaven en tota la natura i que tenien que descobrir-les. Es té per suposat que la natura hi ha indici de matemàtiques com el nombre àuric o el nombre pi, però segueixen sent una manera de expressar la realitat. Per part de la meva opinió, crec que tant com Pitàgores com Plató s’equivoquen en creure que les matemàtiques són descobertes, cert que, per exemple , en què al principi de l’univers hi ha relacions entre les distancies, el espai, el temps, les energies... però son pures coincidències que han fet possible aquest univers, aquest mon, i aquesta vida.

Plató i Democràcia

Plató creia que per tenir una gran societat, tenia que tenir un governant amb excel•lents aptituds per governar, amb treballador amb aptituds innates per el seu treball. Per això ell no creia en la democràcia, ja que això significaria que tots som iguals en la societat, cosa que era una idea contraria a la seva.
Aquestes idees de Paltó són totalment valides i lògiques, ja que, qui és millor per una feina que té les aptituds innates per fer-la? Però és massa utòpic, cadascú pot fer ho que vol, no es pot obligar a algú (per exemple) que sap fer bona roba a ser sastre, si ell no vol no se li pot obligar. També que si es obligat a fer aquesta feina, segurament la farà amb desgana, llavors les seves creacions no deixaran de ser mediocres. Però si es deixat de fer la feina que més li agradi, tindrà ganes de aprendre-la, millorar-la i al final serà (per exemple) millor pescador que sastre, i seria feliç, cosa que en una bona societat els seus integrants tenen que sentir-se feliços.

El anillo de Giges: Plató


Aquets fragment de La República de Plató tracte sobre com les persones són justes perquè tenen por de les conseqüències, i són injustes perquè no tenen por a un càstig, utilitzen com a argument un cas hipotètic de un anell màgic.
Aquesta idea es argumentada per Glauco amb un cas hipotètic sobre un pastor i un anell màgic que es capaç de fer invisible al seu portador. Al tenir aquest poder, el seu portador té la total llibertat de realitzar qualsevol acte sense pensar en les conseqüències. Llavors Glauco continua explicant amb una altre situació en que és igual que una persona sigui justa o injusta, acabarà cometent les mateixes injustícies. Per acabar, ell assegura que qualsevol persona que tingues la sort de obtenir un anell màgic com aquet, es quedaria enrere de cometre injustícies.

Vocabulari Sòcrates

Concepte: Expressa l’essència del que és vertader.
Definició Universal: Permet formar conceptes universals i vertaders.
Dialèctica: Art del diàleg dirigit al descobriments de la veritat.
Docta Ignorància: Individu és conscient de la seva pròpia ignorància.
Dogmatisme: Idea filosòfica que afirma que existeixen les veritats absolutes.
Essència: Fonament de qualsevol pensament.
Generalització: Trobar el que és comú a un conjunt de coses.
Ignorància: Absència de coneixement.
Inducció: Raonament lògic que ens permet de formular generalitzacions.
Intel•lectualisme moral: Qui fa mal és per ignorància.
Ironia: Part del mètode socràtic que consisteix en fer veure a algú que no sap res.
Justícia: El principal valor moral, segons Sòcrates.
Llevadora (d’ànimes): Persona que duu a terme el mètode socràtic.
Maièutica: Art que permet fer que un individu descobreixi per si mateix la veritat, a partir de preguntes ben dirigides i del diàleg.
Mètode: Mètode Socràtic. Mètode que utilitzava Sòcrates per fer veure la veritat als demés.
Universalisme Ètic: Teoria que defensa que els valors existeixen i no són relatius.
Valor moral: Valor que dona sentit a la vida humana.
Veritat: No es pot posar en dubte ni relativitzar.
Virtut: Qualitat moral que ens porta a la felicitat.

Mots encreuats Sòcrates

Horitzontal
3. Part del mètode socràtic en que consisteix en fer veure a algú la seva pròpia ignorància
6. Excel•lència, millor
8. Captar quelcom amb ajuda d'alguna cosa
9. Què és això?
11. Conjunt de dades, conceptes i pràctiques al voltant d'una matèria o assumpte.
12. Absència de coneixement

Vertical
1. Part del mètode socràtic que consisteix en extreure la veritat de l'interior d'un mateix
2. És el bé que és profitós per a l'individu i per a la societat
4. Tractes a cada persona i afer d'una manera imparcial
5. Deixeble de Sòcrates nascut a Atenes
7. Pensament posterior a Sòcrates
10. Norma jurídica, dictada pels òrgans estatals

Respostes:
http://img213.imageshack.us/i/motsecreutasresposta.jpg/

Resum dels fragments del vídeo de Sòcrates

En aquest fragments de la pel•lícula Sòcrates ens mostra els pensament de Sòcrates, com el intel•lectualisme moral, que no hi han persones dolentes, sinó persones ignorants. També que per aconseguir la felicitat es té que ser just. En aquest fragments també es manifestava el mètode socràtic. Un dels fonaments era la ironia, que era el mètode en que es formulaven unes preguntes ben dirigides per fer que el receptor s’adonés de la seva pròpia ignorància. En els últims fragments del judici de Sòcrates també es mostrava una de les seves idees, la docta ignorància, és a dir, que un individu accepta que es ignorant, i que aquet és el primer pas per aconseguir seguir el camí de la saviesa.

lunes, 8 de noviembre de 2010

Vocabulari Sofistes

Antilogia: Contradicció entre dos textos, expressions o idees.
Convencionalisme: Base de les lleis segons els sofistes.
Demagògia: Mala política que es basa en afalagar i manipular l’electorat.
Democràcia: Forma política que en ella sempre guanya la decisió majoritària.
Escepticisme: La veritat no existeix.
Gòrgies: Sofista escèptic.
Isonomia: Tothom és igual davant de la llei.
Llei natural: Allò que no depèn dels homes.
Llei social: Sempre es pot modificar, si la majoria ho decideix.
Nomos: Llei social sofista, que sempre es pot modificar si la majoria ho decideix.
Physis: Realitat natural.
Protàgores: Sofista relativista.
Relativisme: Les veritats depenen de qui les anuncia.
Retòrica: Art de la paraula.
Sensisme: Teoria sofística que dóna valor a la informació que s’obté per mitjà dels sentits.
Sofista: Qui estima el saber, més tard, mentider i manipulador.

A favor o en contra de Calicles

Calicles va ser un sofista de la segona generació que defensava la llei social (nomos), que ha de afavorir la jerarquia social i la desigualtat, “la natura ens crea desiguals”. Per ell la democràcia era una cosa antinatural, ja que la democràcia valora tots els homes com iguals i fa que cada ciutadà tingui els mateixos drets i deures sobre l’Estat.
Desprès d’aquesta petita introducció, no estic d’acord sobra ho que pensava Calicles, ja que els humans som animals socials, que vivim en grups socials (societat) en que tenim que tenir un “líder” que hagi sigut escollit pel mateix poble, no per la selecció natural tal com diu Calicles, ja que l’ésser humà té que ser dirigit a partir de la raó i la intel•ligència, no per purs instints de supervivència. Per ara el millor sistema polític que s’ajusta més a aquesta igualtat és la democràcia.

Vocabulari Presocràtics

4 Elements: Teoria de Empedocles sobra l’arkhé de les coses, que esta formada per els 4 elements: Terra, aigua, foc i aire.
Aigua: Arkhé que creia Tales de Milet. Tot està constituït per aigua, la terra flota sobra l’aigua, els éssers vius necessiten l’aigua per viure...
Aire: Arkhé que deia Anaxímenes, que observava que la mateixa respiració era com el principi de vida.
Amor: Font de creativitat descobert per Empèdocles.
Apeiron: Terme utilitzat per Anaximandre. És com a principi i element de les coses existents, i que conté la causa tota del naixement i la destrucció del món.
Arbitrarietat: Acte contrari a la justícia, a la raó, a les lleis, etc.
Arkhé: L’origen de tot.
Àtom: Éssers infinits que no es poden dividir-se més, anomenats per Demòcrit.
Canvi: Concepte que denota la transició d’un estat a un altre.
Dialèctica: Llei natural de Heràclit que ordenava els canvis.
Ésser: Arkhé segons Parmènides que creia que ho era tot, que era increat, immòbil, indefinit i complet.
Foc: Reacció química de combustió violenta. Per Heràclit era l’arkhé, però amb un sentit metafòric. Ens permet la vida i la intel•ligència.
Harmonia: en grec significa unió, acoblament. Segons Heràclit l’harmonia dels contraris creia el fet d’existir tensions oposades per mantenir un equilibri dinàmic, una harmonia, era la força que mantenia l’univers.
Homeomeria: Arkhé segons Anaxàgores, creia que eren unes petites llavors que tenen tots els éssers. Llavors, un ésser és aquell ésser ja que té més homeomeries del ésser que és.
Logos: Pensament racional que a partir de la raó deia que no hi ha res que passi per arbitrarietat.
Mite: Pensament irracional en que es creia que les coses passaven per raons d’uns éssers divins.
Necessitat: Propi de les lleis naturals.
No - ésser: Parmènides creia que el no – ésser no existia, que no podia ser.
Nombre: Arkhé segons Pitàgores i els pitagòrics que creien que tot està creat i regit per els nombres i les matemàtiques.
Nôus: Segons Anaxàgores, era la intel•ligència, un amor intel•lectual que ordenava les homeomeries i les distribuïa com cal.
Odi: Segons Empedocles, era el contrari del amor, que disgregava i corrompia.
Opinió (via): És la manera de veure les coses dels sentits que Parmènides afirmava. Al estar governada pels sentits (la oïda, la vista, etc.) i no per la veritat. És la via incorrecte que s’ha de seguir.
Panta rei: Segons Heràclit, què deia que tot flueix, què està en constant moviment.
Physis: La realitat natural.
Termes Oposats: Segons Heràclit, era la idea de l’harmonia dels contraris.
Transmigració: Segons Pitàgores, és quan l’anima immortal es canvia de cos.
Veritat (via): És la manera de veure les coses quan no és manipulat pels sentits que Parmènides afirmava. És la via correcte que s’ha de seguir.

miércoles, 13 de octubre de 2010

Comentari de text

Els Presocràtics
Creuen en la matèria com a principi de totes les coses, com a naturalesa primera que, a través del canvi, produeix totes les coses. I Tales va ser el primer en creure-ho.

Anaximandre
El naixement i la destrucció dels éssers és l’infinit. Segons Anaximandre tots paguen la pena i l’expiació dels seus propis actes.

Anaxímenes
Anaxímenes creia que l’origen de tot és l’aire, que pot mantenir unida la realitat natural.

Pitagòrics
Els pitagòrics creien que els nombres eren el principi de totes les coses, que la dècada era la perfecció, i que l’imparell i el parell son els elements dels nombres.

Heràclit
Heràclit deia que tot es basa en l'harmonia dels contraris, i que l'origen és el foc. Deia que tot esta en constant canvi i que no hi ha res que no canvi.

Poema de Parmènides
Presentava la idea de que només hi ha dues vies per comprendre la realitat: el ésser, ho que és, i el no – ésser, ho impossible.

Demòcrit i Leucip
Diuen que els elements de la realitat són l’ens, ple, i el no – ens, buit. I que es diferencien en posició, ordre i figura.

“Aprender a Vivir”
Aquest text ens presenta un llibre en que explica com superar la mort d’una persona coneguda. Que ho fa a través de varis exemples sobre la manera que els presocràtic ho afrontaven.

lunes, 13 de septiembre de 2010

Wittgenstein en el banquillo

"Wittgentein" va ser un filòsof i lingüista austríac, en que fa referència al entrenador del FC Barcelona Josep Guardiola, en que el jugador Ibrahimovic el va anomenar amb to irònic filòsof, però tots els que es fan preguntes per resoldre les metes proposades es poden considerar filòsofs. I al "banquillo" es refereix a que Guardiola es jutjat pels seus mètodes, fen referència el banquillo dels jutjats, on estan els acusats.