Vocabulari Presocràtics

4 Elements: Teoria de Empedocles sobra l’arkhé de les coses, que esta formada per els 4 elements: Terra, aigua, foc i aire.
Aigua: Arkhé que creia Tales de Milet. Tot està constituït per aigua, la terra flota sobra l’aigua, els éssers vius necessiten l’aigua per viure...
Aire: Arkhé que deia Anaxímenes, que observava que la mateixa respiració era com el principi de vida.
Amor: Font de creativitat descobert per Empèdocles.
Apeiron: Terme utilitzat per Anaximandre. És com a principi i element de les coses existents, i que conté la causa tota del naixement i la destrucció del món.
Arbitrarietat: Acte contrari a la justícia, a la raó, a les lleis, etc.
Arkhé: L’origen de tot.
Àtom: Éssers infinits que no es poden dividir-se més, anomenats per Demòcrit.
Canvi: Concepte que denota la transició d’un estat a un altre.
Dialèctica: Llei natural de Heràclit que ordenava els canvis.
Ésser: Arkhé segons Parmènides que creia que ho era tot, que era increat, immòbil, indefinit i complet.
Foc: Reacció química de combustió violenta. Per Heràclit era l’arkhé, però amb un sentit metafòric. Ens permet la vida i la intel•ligència.
Harmonia: en grec significa unió, acoblament. Segons Heràclit l’harmonia dels contraris creia el fet d’existir tensions oposades per mantenir un equilibri dinàmic, una harmonia, era la força que mantenia l’univers.
Homeomeria: Arkhé segons Anaxàgores, creia que eren unes petites llavors que tenen tots els éssers. Llavors, un ésser és aquell ésser ja que té més homeomeries del ésser que és.
Logos: Pensament racional que a partir de la raó deia que no hi ha res que passi per arbitrarietat.
Mite: Pensament irracional en que es creia que les coses passaven per raons d’uns éssers divins.
Necessitat: Propi de les lleis naturals.
No - ésser: Parmènides creia que el no – ésser no existia, que no podia ser.
Nombre: Arkhé segons Pitàgores i els pitagòrics que creien que tot està creat i regit per els nombres i les matemàtiques.
Nôus: Segons Anaxàgores, era la intel•ligència, un amor intel•lectual que ordenava les homeomeries i les distribuïa com cal.
Odi: Segons Empedocles, era el contrari del amor, que disgregava i corrompia.
Opinió (via): És la manera de veure les coses dels sentits que Parmènides afirmava. Al estar governada pels sentits (la oïda, la vista, etc.) i no per la veritat. És la via incorrecte que s’ha de seguir.
Panta rei: Segons Heràclit, què deia que tot flueix, què està en constant moviment.
Physis: La realitat natural.
Termes Oposats: Segons Heràclit, era la idea de l’harmonia dels contraris.
Transmigració: Segons Pitàgores, és quan l’anima immortal es canvia de cos.
Veritat (via): És la manera de veure les coses quan no és manipulat pels sentits que Parmènides afirmava. És la via correcte que s’ha de seguir.