1. En aquest text Descartes diu que els escèptics no creuen en la veritat perquè mai donen més importància al seu pensament que a les coses sensibles i no donen sentit a tot allò que no es poden imaginar. Tot coneixement ha de passar pels sentits, perquè, al cap i a la fi, és l’únic que podem percebre, però que després s’ha de desenvolupar amb el pensament. Finalment, conclou que la imaginació, al igual que els sentits, requereix de l’enteniment per poder ser coneixement vàlid.
2. Inintel·ligible: Allò que es desconeix. Imaginació: Manera del pensament que desenvolupa ho percebut pels sentits.
3. Descartes defensa la idea de que els sentits necessiten la raó, ja que és ho que ens diu que cosa es real o no.
4. La concepció de l’anima per Descartes és similar a la de Plató, ja que les idees del coneixement lligat a l’anima són semblants, però Descartes assegura què l’anima és mortal ja que va lligada al cos.
5. Segons el coneixements de Descartes l'afirmació que ens exposa l'enunciat és totalment coherent, ja que l'ànima la relacionem amb la raó de l'home, perquè és qui dirigeix tot el cos, i també el pots conèixer a través dels sentis, els quals no són fiables i poden enganyar-nos. Llavors, si no es creu des de el principi amb la falcejat del coneixement dels sentits, doncs la frase perd el sentit i esdevé incorrecte.
No hay comentarios:
Publicar un comentario