Al pensament de Nietzsche

Tesis

1. Nietzsche no creu en la existència de les veritats, solament creu ens la vida, la natura i els instints, que existeixen.

Nietzsche argumenta que la veritat és únicament l’expressió de certs sentiments. No existeix res establert que no variï perquè la nostra realitat està sotmesa a un canvi etern i incessant. La veritat esdevé l’acceptació de la realitat, de la naturalesa. Ell s’oposa a les veritats i als que les defensa.


2. "La muerte de Dios proclamada por Nietzsche es otra versión de este fin de la verdad."

Per als cristians, Déu és omnipotent, és la veritat, originaria I ultima al mateix temps. Les veritats religioses es presenten com immutable I establertes per tota la eternitat. Nietzsche al oposar-se a les veritats, no hi ha cap tipus de suport de la idea d’alguna divinitat que sigui la veritat, llavors significa que aquesta divinitat no pot existir. El “trasmundo” que anuncia el cristianisme és, segons Nietzsche, “un buen pretexto para despreciar con ahínco el nuestro, para aplastar la carne y desvalorizar el cuerpo, para darle la espalda a la vida”.


3. "Nietzsche no habla de un superhombre, sino el anuncio de la superación del humano."

Nietzsche presenta el superhome, que és una evolució moral de l’home, el qual aconsegueix no caure en mentida de les veritats i és capaç de superar-les, causant que ja no es té que centrar la atenció en aquestes veritats, sinó centrar-se en apreciar la vida. A partir d’això, presenta el etern retorn, que “no se trata de la repetición idéntica de los mismos acontecimientos de manera cíclica”, sinó de la manera de que el superhome tingui les ganes de que tot es repeteixi indefinidament.


4. “Sin la música, la vida sería un error.”

La música desenvolupa un paper important en l’ésser humà, ja que és una energia que el fa créixer i a desenvolupar-se a si mateix. Per això, Nietzsche la defineix com una dimensió creadora, i afirma que sense ella la vida seria una mentida, ja que és l’única capaç d’expressar amb la màxima claredat actituds mentals i culturals.

Vocabulari

- “Trasmundo”: Espai separat de la nostra confusió terrestre.

- Veritat: Ficció formada a partir de la por que inspira la vida i la incapacitat de les persones de suportar el món tal com és.

- La raó: Creu que governa, però en realitat està subordinada als instints

- Déu: Figura divina cristiana considerada la veritat. Nietzsche afirma que no pot existir ja que les veritats no existeixen

- Veritat científica: És presenta com objectiva, controlada i sempre exposada a ser refutada de manera experimental.

- Sobrehumà: Evolució moral de l’home

- Etern retorn: Test per a posar a prova la voluntat.

Valoració

En primer lloc, Nietzsche creu que els filòsofs que creien en un món ideal era perquè volien fugir de la realitat i per això s'inventaven un món on refugiar-se, el que anomena “trasmundo”. Apart, no creu en la veritat, sinó que, creu que és producte de ments malaltisses, ja que Nietzsche entén com a real el món canviant en el qual ell i tothom viu. A més a més, la raó no governa els nostres actes, sinó que ho fa l’instin. Crec que criticar d'una forma tan segura com ho fa Nietzsche a una filosofia platònica inamovible durant molt de temps té molt de mèrit.
Com a conclusió, excepte per algun pensament, la filosofia de Nietzsche és una altre forma de veure la filosofia, una forma que es pot considerar correcte o no.

Comentari Text de Descartes

1. En aquest text Descartes diu que els escèptics no creuen en la veritat perquè mai donen més importància al seu pensament que a les coses sensibles i no donen sentit a tot allò que no es poden imaginar. Tot coneixement ha de passar pels sentits, perquè, al cap i a la fi, és l’únic que podem percebre, però que després s’ha de desenvolupar amb el pensament. Finalment, conclou que la imaginació, al igual que els sentits, requereix de l’enteniment per poder ser coneixement vàlid.

2. Inintel·ligible: Allò que es desconeix. Imaginació: Manera del pensament que desenvolupa ho percebut pels sentits.

3. Descartes defensa la idea de que els sentits necessiten la raó, ja que és ho que ens diu que cosa es real o no.

4. La concepció de l’anima per Descartes és similar a la de Plató, ja que les idees del coneixement lligat a l’anima són semblants, però Descartes assegura què l’anima és mortal ja que va lligada al cos.

5. Segons el coneixements de Descartes l'afirmació que ens exposa l'enunciat és totalment coherent, ja que l'ànima la relacionem amb la raó de l'home, perquè és qui dirigeix tot el cos, i també el pots conèixer a través dels sentis, els quals no són fiables i poden enganyar-nos. Llavors, si no es creu des de el principi amb la falcejat del coneixement dels sentits, doncs la frase perd el sentit i esdevé incorrecte.

La realitat pot ser diferent a primer cop d'ull

La vida de Descartes i el Gran Llibre del Món

- Crec que va haver dos fets importants en la seva vida que destaquen dels demés: la decisió d’allistar-se a l’exèrcit per poder adquirir coneixements del món, i l’altre la amistat amb el matemàtic Beeckman, que el va animar a estudiar física.

- Estic d'acord que és essencial viatjar per conèixer el món. Crec que és important no estancar-se en un sol lloc i és l'única forma per adquirir el veritable coneixement i per finalitzar la formació personal, que el faria endinsar-se dins la filosofia.

Avortament

Segons la teoria del acte – potencia un fetus esta en potencia de ser un nedo, però en acte segueix sent un fetus. La decisió de avortar no és pot considerar un assassinat. Els humans som “éssers racionals” capaços de “raonar” i escollir la millor decisió en qualsevol moment, per això es pot decidir a avortar, ja que no mates a un nadó si és en acte en el moment.

Wikileaks

El que ha fet Wikileaks no es pot castigar ja que el fet de mostrar informació d'estat, que la majoria tidnria que ser pública, no és un crim perquè estem en una societat lliure. Els governs sempre prometen molta transparència en quant a la seva gestió e informació, però, com molts ja sospitaven, que aquesta hi ha moltes coses que no arriben a sortir a la llum.

Les Matemàtiques són creades o descobertes?

La resposta és que les matemàtiques son creades per l’home, ja que son utilitzades per descobrir la natura. Les matemàtiques són un llenguatge humà que són quasi iguals en totes les cultures., ja que l’únic que canvia són les maneres de expressar-la, però el significat es el mateix. Plató coincidia en la idea de les matemàtiques de Pitàgores ( no totalment), en que no eren creades per l’home, sinó que estaven en tota la natura i que tenien que descobrir-les. Es té per suposat que la natura hi ha indici de matemàtiques com el nombre àuric o el nombre pi, però segueixen sent una manera de expressar la realitat. Per part de la meva opinió, crec que tant com Pitàgores com Plató s’equivoquen en creure que les matemàtiques són descobertes, cert que, per exemple , en què al principi de l’univers hi ha relacions entre les distancies, el espai, el temps, les energies... però son pures coincidències que han fet possible aquest univers, aquest mon, i aquesta vida.