Les Matemàtiques són creades o descobertes?

La resposta és que les matemàtiques son creades per l’home, ja que son utilitzades per descobrir la natura. Les matemàtiques són un llenguatge humà que són quasi iguals en totes les cultures., ja que l’únic que canvia són les maneres de expressar-la, però el significat es el mateix. Plató coincidia en la idea de les matemàtiques de Pitàgores ( no totalment), en que no eren creades per l’home, sinó que estaven en tota la natura i que tenien que descobrir-les. Es té per suposat que la natura hi ha indici de matemàtiques com el nombre àuric o el nombre pi, però segueixen sent una manera de expressar la realitat. Per part de la meva opinió, crec que tant com Pitàgores com Plató s’equivoquen en creure que les matemàtiques són descobertes, cert que, per exemple , en què al principi de l’univers hi ha relacions entre les distancies, el espai, el temps, les energies... però son pures coincidències que han fet possible aquest univers, aquest mon, i aquesta vida.

Plató i Democràcia

Plató creia que per tenir una gran societat, tenia que tenir un governant amb excel•lents aptituds per governar, amb treballador amb aptituds innates per el seu treball. Per això ell no creia en la democràcia, ja que això significaria que tots som iguals en la societat, cosa que era una idea contraria a la seva.
Aquestes idees de Paltó són totalment valides i lògiques, ja que, qui és millor per una feina que té les aptituds innates per fer-la? Però és massa utòpic, cadascú pot fer ho que vol, no es pot obligar a algú (per exemple) que sap fer bona roba a ser sastre, si ell no vol no se li pot obligar. També que si es obligat a fer aquesta feina, segurament la farà amb desgana, llavors les seves creacions no deixaran de ser mediocres. Però si es deixat de fer la feina que més li agradi, tindrà ganes de aprendre-la, millorar-la i al final serà (per exemple) millor pescador que sastre, i seria feliç, cosa que en una bona societat els seus integrants tenen que sentir-se feliços.

El anillo de Giges: Plató

Aquets fragment de La República de Plató tracte sobre com les persones són justes perquè tenen por de les conseqüències, i són injustes perquè no tenen por a un càstig, utilitzen com a argument un cas hipotètic de un anell màgic.
Aquesta idea es argumentada per Glauco amb un cas hipotètic sobre un pastor i un anell màgic que es capaç de fer invisible al seu portador. Al tenir aquest poder, el seu portador té la total llibertat de realitzar qualsevol acte sense pensar en les conseqüències. Llavors Glauco continua explicant amb una altre situació en que és igual que una persona sigui justa o injusta, acabarà cometent les mateixes injustícies. Per acabar, ell assegura que qualsevol persona que tingues la sort de obtenir un anell màgic com aquet, es quedaria enrere de cometre injustícies.

Vocabulari Sòcrates

Concepte: Expressa l’essència del que és vertader.
Definició Universal: Permet formar conceptes universals i vertaders.
Dialèctica: Art del diàleg dirigit al descobriments de la veritat.
Docta Ignorància: Individu és conscient de la seva pròpia ignorància.
Dogmatisme: Idea filosòfica que afirma que existeixen les veritats absolutes.
Essència: Fonament de qualsevol pensament.
Generalització: Trobar el que és comú a un conjunt de coses.
Ignorància: Absència de coneixement.
Inducció: Raonament lògic que ens permet de formular generalitzacions.
Intel•lectualisme moral: Qui fa mal és per ignorància.
Ironia: Part del mètode socràtic que consisteix en fer veure a algú que no sap res.
Justícia: El principal valor moral, segons Sòcrates.
Llevadora (d’ànimes): Persona que duu a terme el mètode socràtic.
Maièutica: Art que permet fer que un individu descobreixi per si mateix la veritat, a partir de preguntes ben dirigides i del diàleg.
Mètode: Mètode Socràtic. Mètode que utilitzava Sòcrates per fer veure la veritat als demés.
Universalisme Ètic: Teoria que defensa que els valors existeixen i no són relatius.
Valor moral: Valor que dona sentit a la vida humana.
Veritat: No es pot posar en dubte ni relativitzar.
Virtut: Qualitat moral que ens porta a la felicitat.

Mots encreuats Sòcrates

Horitzontal
3. Part del mètode socràtic en que consisteix en fer veure a algú la seva pròpia ignorància
6. Excel•lència, millor
8. Captar quelcom amb ajuda d'alguna cosa
9. Què és això?
11. Conjunt de dades, conceptes i pràctiques al voltant d'una matèria o assumpte.
12. Absència de coneixement

Vertical
1. Part del mètode socràtic que consisteix en extreure la veritat de l'interior d'un mateix
2. És el bé que és profitós per a l'individu i per a la societat
4. Tractes a cada persona i afer d'una manera imparcial
5. Deixeble de Sòcrates nascut a Atenes
7. Pensament posterior a Sòcrates
10. Norma jurídica, dictada pels òrgans estatals

Respostes: http://img213.imageshack.us/i/motsecreutasresposta.jpg/

Resum dels fragments del vídeo de Sòcrates

En aquest fragments de la pel•lícula Sòcrates ens mostra els pensament de Sòcrates, com el intel•lectualisme moral, que no hi han persones dolentes, sinó persones ignorants. També que per aconseguir la felicitat es té que ser just. En aquest fragments també es manifestava el mètode socràtic. Un dels fonaments era la ironia, que era el mètode en que es formulaven unes preguntes ben dirigides per fer que el receptor s’adonés de la seva pròpia ignorància. En els últims fragments del judici de Sòcrates també es mostrava una de les seves idees, la docta ignorància, és a dir, que un individu accepta que es ignorant, i que aquet és el primer pas per aconseguir seguir el camí de la saviesa.

Vocabulari Sofistes

Antilogia: Contradicció entre dos textos, expressions o idees.
Convencionalisme: Base de les lleis segons els sofistes.
Demagògia: Mala política que es basa en afalagar i manipular l’electorat.
Democràcia: Forma política que en ella sempre guanya la decisió majoritària.
Escepticisme: La veritat no existeix.
Gòrgies: Sofista escèptic.
Isonomia: Tothom és igual davant de la llei.
Llei natural: Allò que no depèn dels homes.
Llei social: Sempre es pot modificar, si la majoria ho decideix.
Nomos: Llei social sofista, que sempre es pot modificar si la majoria ho decideix.
Physis: Realitat natural.
Protàgores: Sofista relativista.
Relativisme: Les veritats depenen de qui les anuncia.
Retòrica: Art de la paraula.
Sensisme: Teoria sofística que dóna valor a la informació que s’obté per mitjà dels sentits.
Sofista: Qui estima el saber, més tard, mentider i manipulador.